Mil dracs sobrevolant amb força, por i sang
un mar de foc i llamps i un munt d’homes que lluiten

i que volen decidir el nostre destí
deixant volar els comtes i els somnis dels més …

petits semblen els cors mirant d’on mira el drac
s’apropa a la costa , vol la flor del mar.

Es pentina al seu castell sap el que ha de fer,
Li fa un petó a la lluna quan el sol no hi és.

Ja dins de la foscor troben la seva por,
I la pluja s’alia amb el vent.

Els mou la seva veu, els acaricia en nom de Deu
I criden pel regne de l’ocell.

Davant dels seus ulls
Veu a contrallum
Un monstre protegint
L’esència del dessig.

Paraules, flors i foc
Ens cal un guanyador
El record del bell
Xiula desde el cel.

Imagineu que volen
Imagineu que fan por
Imagineu que ens menjen
Imagineu que moren
I dormireu tranquils,
Al llit.